EQUIP

"Fem un treball en equip excel·lent. Som com una família, no me'n vull anar mai del FCB Safa"

28 Setembre, 2021

ENTREVISTA A GLÒRIA GOMES, SEGONA ENCARREGADA DEL FCB SAFA

Glòria Gomes, nativa de Veneçuela va haver d'emigrar a Espanya fa 5 anys. Amb la seva motxilla carregada d'il·lusions ens explica que Grup Galceran li va donar l'oportunitat de començar a treballar a la botiga del FCB Sagrada família, i avui és la segona encarregada.


Hola Glòria, imaginem que la teva vida va fer un gir important, per què decideixes abandonar tot i venir a Espanya?

Va ser una decisió difícil. A més, sóc advocada i és una carrera que et lliga geogràficament. Era conscient que canviaria radicalment tot, però no vaig tenir opció. A Veneçuela tothom està fent la cua per a la bala, et pegaran un tret, quan? No ho saps, però passarà.

Una nit vaig sortir a prendre margaritas amb una amiga i a la tercera, vam prendre la decisió i vam comprar els bitllets. Amb 30 anys vaig venir sola a Barcelona deixant a la meva família a Veneçuela.

Quina situació tan complicada vivia el teu país per fer-te deixar la vida enrere...

A Veneçuela el govern és el principi de tots els mals. El problema és que van armar als malandros (delinqüents de les presons) perquè defensessin la revolució, a més de tenir a l'exèrcit i a la guàrdia nacional. Llavors, si tu com a ciutadà protestes, et peguen un tir i si no protestes, et roben i et peguen un tir. Tinc amics a la presó i torturats, però això no els interessa que surti per a la televisió.

Molta gent es pregunta, qui vota el govern? Hi ha eleccions, sí, però no guanya qui treu més vots, sinó qui els compta. A Veneçuela quan vas a comprar menjar has de marcar la teva empremta digital que et controla la quantitat limitada al mes. Aquesta petjada la gestiona el consell nacional electoral. Si tu no votes al govern, no compres menjar. Com veus, ser ciutadà comú és molt dur, o estàs armat o estàs amb el govern, si no, decideixes anar-te'n.

Arribes a Barcelona amb 800€ i sense feina, explica'ns com recordes aquells dies.

Em va costar molt l'adaptació, però estava molt il·lusionada per començar una nova vida. Vaig sortir al carrer a deixar currículums en paper, el meu somni era treballar en el FCB i ho vaig aconseguir. Grup Galceran em va donar l'oportunitat de començar a treballar a la botiga de Sagrada Família al març de 2017 amb un contracte temporal d'Assistent de 1ª. Recordo el moment en què em van trucar, vaig ser molt feliç, la vida em somreia.


Entenem que ets culer. D'on ve la teva afició pel futbol?

És estrany perquè a Veneçuela es juga al beisbol, el meu pare era portuguès, la meva mare espanyola i a casa meva es veia el futbol des de petits. El meu germà del Madrid, el meu pare del Lisboa i jo de Barça. Sí, sóc molt culer. Amb la meva família sempre jugàvem a qui perdia pagava el compte del bar o fregava els plats a casa.

A més, el meu pare al poble on vivíem prop de Caracas, va fundar la lliga femenina infantil perquè la seva filla tingués oportunitat de jugar a futbol. Ell era l'entrenador i avui dia, aquesta lliga segueix.

Entres a treballar a la botiga del FCB amb un contracte temporal de 24 hores i avui ets segona encarregada de la botiga. Quin èxit, la vida et segueix somrient!

Totalment i no puc estar més agraïda. Als pocs dies vaig passar a 36 hores i vaig anar pujant de categories dins l’staff. Fa un any em van oferir l'oportunitat de ser segona encarregada. Vull destacar que això m'agrada molt de Grup Galceran, protegeixen a la seva plantilla interna abans de contractar personal de fora.

Només has estat encarregada en temps de pandèmia...

Em van fer encarregada l'1 de març de 2020 i el 15 va arribar l'estat d'alarma. Té una part positiva, aquesta botiga mou a molta gent i com ha estat en temps de covid, tenim menys volum de clients i et dóna temps a aprendre les tasques amb calma.

Quin canvi de visió personal i professional t'ha donat passar de ser staff a encarregada?

A nivell personal hi ha un canvi meravellós, et sents apreciat i li agafes amor a l'empresa i al Club. A nivell professional tens més responsabilitat en la gestió de la botiga i la plantilla. L'staff segueix sent els teus amics, però ara tens certa responsabilitat sobre els seus horaris i vacances. Abans podia demanar explicacions, ara les he de donar.

El treball aquí a la botiga del FCB Sagrada Família més o menys és el mateix, tots fem de tot des inventari, visual, reposició, tares, atendre els clients, estampació... L'equip m'ho posa molt fàcil perquè són molt autònoms i quan recordo què falta per fer, ja està tot més que acabat!

Fem un treball en equip excel·lent. Recordo que quan vaig entrar els que estaven a la botiga en aquell moment em van dir que hi havia un ambient de treball molt bo. I realment és així, som una família, no em vull anar mai d'aquí.

Què és el més complicat que et vas trobar a l'inici com encarregada? I el més fàcil?

En realitat, el que més em va costar, de sempre, van ser els números. El quadrar la caixa i els negatius d'estoc perquè a més no vols equivocar-te. Em posava molt nerviosa i els primers dies sortia sempre tard, sort que els nois van tenir molta paciència.

I el més fàcil el portar a l'equip, com et comentava van per davant de mi, només has de revisar que tot estigui a el dia.


Com encarregada de botiga tindreu uns objectius. Què feu per incentivar les vendes?

Poc podem fer, perquè és un producte que es ven sol depenent de com està el Club. Quan hi ha partit al FCB i més si guanyen, això s'omple de gent. No he de sortir al carrer a atreure clients.

La situació del Messi ens ha influït bastant, les seves samarretes es venien soles i ara només podem estampar les de l'any passat per drets d'imatge. Però com els hi dic a l'staff, al final se’n anava a anar. Quan se'n va anar Maradona, tothom va dir, què farà el Barça sense ell, va passar el mateix amb Kubala i Ronaldinho. Ara està Ansu Fati, Pedri, Riqui Puig, cal donar-los temps perquè s'adaptin, però el Barça farà grans coses, estic convençuda.

Segur que serà així i vindran moltes més estrelles del futbol. Glòria, per acabar, tornem al teu passat què li diries al teu jo de fa 5 anys?

No tinguis por, l'aventura està per començar, tot anirà bé.

Com et vaig dir, fa 5 anys vaig emigrar i cada dia penso que va ser la millor decisió que vaig poder prendre, agraïda amb Espanya i amb Barcelona per rebre’m.

I al teu jo del futur, d'aquí a 5 anys? Un titular.

Espero que siguis feliç i que, si no compleixes les metes, tampoc passa res.


T'ha agradat? comparteix-lo

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i analitzar els seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindré més informació aquí.